Entrevista a Carme Boix sobre l'Educació Emocional

Carme Boix és mestra amb 30 anys d'experiència docent. Màster (universitari) en Neuropsicopedagogia. Diplomada en Pedagogia Sistèmica. Formadora del Programa “Emocions i Desenvolupament Personal” del Departament d'Educació de la Generalitat. Autora del llibre: “Educar para ser feliz”, ed. CEAC-Planeta.

En el següent enllaç podeu trobar l'article amb l'entrevista a Carme Boix.

http://www.inteligenciaemocional-portal.org/ENTREVISTAS/CARMEN%20BOIX.pdf

A més, d'aquest enllaç podeu consultar:
L'article: Boix, Carme Treballem les emocions a l'escola Guix Infantil Núm.47. Gener-Febre 2009
El llibre: Goleman, Daniel. 2009. Inteligencia Emocional. Kairós. Barcelona
El següent enllaç de l'article: Bisquerra, Rafael Orientación psicopedagógica y educación emocional en la educación formal i no formal
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=963199

Tenint en compte els documents referenciats, he extret les següents conclussions sobre la importància de l'Educació Emocional en l'escola de la nostra societat actual, i que he agrupat al voltant de tres punts:

1. Característiques de l’Ensenyança-Aprenentatge Tradicional:
▫ Es podia reprimir a l’alumne a través d’una educació basada en l’autoritarisme, la por, la repressió i l’expulsió,...però ara ja no ens serveix
▫ L’escola s’ha basat tradicionalment en l’aprenentatge basat en continguts i en la raó, centrant-se en l’àmbit mental... i les emocions han estat controlades, oblidades, reprimides.

2. Investigacions i aportacions de diferents científics i autors, donen importància a les emocions i al seu aprenentatge, defensant que:
▫ les emocions tenen la seva importància fonamental en el que fem i pensem.
▫ sempre estem en comunicació emocional amb l’altre incidint amb les nostres relacions en l’estat d’ànim de l’altre.
▫ quan hi ha malestar a nivell emocional, és difícil que es pugui aprendre conceptualment.

3. Característiques de la línea de l‘Ensenyança- Aprenentatge Actuals:
▫ Es considera que el cos, la ment i les emocions son àmbits de la persona i l’educació innovadora ha d’incidir en el desenvolupament dels tres àmbits, perseguint el desenvolupament integral dels alumnes.
▫ La introducció de l’educació emocional en l’àmbit escolar ha de passar per identificació, autogestió i autoconeixement emocional personal dels mestres, per poder-ho treballar amb els alumnes.
▫ Hi ha emocions que afavoreixen l’aprenentatge i la convivència i altres que no. La identificació, la regulació emocional i ser-ne conscients ajuda en la tasca de fer front a les situacions del dia a dia afavorint les emocions que són positives per la millora del clima a l’aula.
▫ Aconseguir un benestar en la convivència afavoreix l’aprenentatge de cada alumne i fer responsables de la convivència a l’aula als propis alumnes, acordant normes, marcant objectius, avaluant-los en un període de temps...ajudar a créixer emocionalment i de forma responsable.
▫ L’educació emocional abasta a totes les relacions que es donen en la Comunitat Educativa: mestre-alumne, alumne-alumne, mestre-mestre, mestre-família...
▫ És interessant tenir un material, recursos, activitats, tècniques... per ensenyar aspectes d’educació emocional: consciencia emocional, regulació, autocontrol, resolució de conflictes, empatia, autoestima... espais i moments determinats, però, és necessari acompanyar-ho amb una actitud, un model i una aproximació del mestre als nens en el dia a dia, ajudant a posar nom als sentiments, mediant en conflictes,...en definitiva, ajudant a créixer en harmonia i benestar.
▫ Per educar emocionalment és important introduir situacions de conversa per treballar el diàleg. Un diàleg necessari per poder expressar el què es pensa de manera assertiva, per poder entendre a l’altre, per demanar ajuda, per oferir-ne...
▫ L'acció tutorial és l'instrument més adient per dinamitzar l'educació emocional, ja que es dirigeix a tot l'alumnat i dins de les sessions tenen cabuda tots els continguts d'educació emocional. Ara bé, els continguts es poden integrar (seria el més adient) de forma transversal en les diferents àrees i en tots els nivells educatius; tot i que demana una formació,implicació, motivació, sistematització, consens i coordinació entre tots els mestres molt important.

Per acabar, i en la meva opinió, l'educació emocional és necessaria, amb un caràcter marcadament preventiu, al llarg de tota l'escolaritat; tant per ajudar a crèixer als alumnes com per aconseguir un desenvolupament personal i professional complert dels mestres.

Salutacions
M.José

Conductes inadaptades....El nen/a necessita un metge?, un psicòleg?, un psicopedagog?...

Hola, ja tenim clara la resposta?

El passat dijous vam veure a classe un vídeo sobre conductes inadaptades i vam debatre sobre quina intervenció necessita el nen/a amb aquesta problemàtica.

Vam consensuar, en primer lloc, que la medicació té un paper complementari al treball
psicopedagògic i psicoterapèutic, per reduir la impulsivitat, agressivitat i ansietat que generalment acompanya a les conductes inadaptades. En segon lloc, que la intervenció multidisciplinar és l'opció més adient, ja què des de cada àmbit professional es pot donar una resposta parcial que unida a altres respostes en fan una de global responent a les necessitats del nen. Però s'està fent i/o estem preparats per fer-ho?

En la meva opinió, anem en aquesta línea d'actuació, però encara estem molt "verds". La resposta conjunta des de diferents àmbits és la solució, ja que tindrem en compte el nostre cos, les alteracions dels neurotransmissors...(el metge), els nostres pensaments, sentiments i relació amb les conductes (el psicòleg) i detectar-ho, treball en xarxa entre tots, donar orientacions i fer-ne el seguiment a l'escola i a la família (el psicopedagog). Però és realment necessari el psicopedagog?

L'escola és un entorn on el nen passa moltes hores i aprén a relacionar-se socialment amb els iguals i amb adults. Moltes de les dificultats d'aprenentatge o conductuals són detectades pels mestres, realitzant el psicopedagog una avalació inicial i decidint una possible derivació juntament amb la família; a més, d'orientar el treball que es pugui fer amb el nen a l'escola i amb la família i realitzant-ne un seguiment.

En el següent enllaç de la Revista Educat, núm.3 , pàgina 10 i següents; l'article Afrontament de conductes disruptives en l'àmbit escolar de Noèlia Bueno, psicòloga i tutora del curs TDAH de PrisMa; fa referència a estratègies(conductuals i cognitives-conductual)per treballar amb els nens amb conductes disruptives a l'aula destacant la importància de treballar de manera conjunta amb la família i escola.
http://www.educat.cat/numeros/educat3.pdf

Saludos
M.José

TIC, TAC, WEB 2.0: WIKI, BLOG, WEBQUEST,....; ENTORNS VIRTUALS .... MILLOREN EL PROCÉS E-A?

Hola,

Ja fa uns dies a classe vam parlar sobre les Noves Tecnologies a l'aula,com un mitjà per la millora dels processos d'ensenyança-aprenentatge tradicionals i vam arribar a la conclusió de que no són la "panacea" sinó que es tracten d'un recurs més. No hem de mitificar les TIC, invertint tots els recursos que tinguem i pensar que resoldran tots els problemes educatius, ni tampoc pensar que afavoreixen la cultura del no esforç entre els alumnes; per exempler, pensar que copiaran el què trobin a Internet i ho presentaran com seu.

Davant la presència de les TIC en la nostra vida diària és un fet que l'escola no pot girar-s'hi d'esquena. El mestre ha de tenir en compte la seva introducció, tenint cura de donar-li un sentit pedagògic, i buscant extreure algunes de les seves potencialitats, com:

• interactivitat, que afavoreix que l'alumne construeixi el seu aprenentatge
• comunicació, facilitant l'aprenentatge cooperatiu
• flexibilitat, cada alumne pot seguir el seu ritme d'aprenentatge
• seguiment de l'activitat de l'alumne, el mestre pot seguir l'activitat de cada alumne amb facilitat i donant una retroacció quasi immediata

Però perquè hàgi un ús didàctic de les TIC , segons Pere Marquès Graells, Doctor de la Universitat Autònoma de Barcelona, expert en investigació en Tecnologia Educativa, és necessari:

1. Infraestructura:
En el centre docent: connexió a Internet, ordinadors suficients
El mestre, ordinador tan a casa com a l'escola per fer el seguiment dels alumnes
L'alumne: ordinador, ajudes de l'Estat, conexió amb l'escola
2. Competències dels alumnes
Competències digitals per buscar informació a la xarxa, usar les aplicacions Web 2.0
Competències socials de treball en èquip, respecte...
Altres competències com aprenentatge autònom, capacitat crítica, creativitat...
3. Formació i actitud favorable del professorat.
Competències digitals
Competències didàctiques
Actitud favorable cap a la integració de les TIC

Informació extreta de la pàgina:

http://peremarques.pangea.org/web20.htm


Per acabar, m'agradaria compartir amb vosaltres el següent enllaç a un Blog d'una professora de la Universitat de SEvilla que té com a línees de treball i investigació les TIC aplicades a l'educació i formació del professorat en TIC. En aquest Blog us animo a llegir una entrada amb una carta d'una alumna de 5è de Primària explicant la seva vivència de les TIC a l'aula.... Ja em direu què en penseu!
http://www.elordenadoreninfantil.blogspot.com/

Fins aviat,

M.José

Enllaços sobre Dificultats d'Aprenentatge

Hola,
Després d'un temps sense temps per res, torno a reprendre aquest Blog, amb ganes i amb uns enllaços
1.-La pàgina de la Fundación Aprender. Pàgina interessant perquè es centra en les Dificultats d'Aprenentatge i de manera general ens aproxima a la definició i explicació de cada dificultat (Dislexia, Trastorno de Déficit de Atención (TDAH) , Dislalia, Discalculia, etc.) , símptomes i alguna orientació.
La línea d'actuació de la Fundació està basada en sensibilitzar a la societat, crear i aplicar metodologies per reduir les dificultats,oferir recursos i oferir cursos amb col·laboració amb el Ministeri d'Educació.
Enllaç Fundación Aprender: http://www.fundacion-aprender.es/index.html#

2.-La pàgina Dificultades específicas de aprendizaje. Pàgina interessant pels seus tres apartats d'enllaços: a associacions arreu de l'Estat, a recursos educatius mitjançant la xarxa i a un apartat amb articles, vídeos, documents en general centrats en les dificultats específiques d'aprenentatge. En aquest apartat de documents no deixeu de veure l'Entrevista a Eduardo Herrera, logopeda i psicòleg clínic expert en el tema de la dislexia, ens parla sobre la dilexia(part 1 i 2 de l'entrevista) i un recurs la pizarra dinàmica (part 3 i 4 de l'entrevista. Recurs on es pot treballar perquè el nen aprengui a llegir utilitzant la ruta lèxica augmentant la velocitat de lectura i afavorint la seva motivació; i perquè aprengui a escriure mitjançant uns exercicis d'atenció, de lectura, de còpia diferida i de verificar com s'ha fet.
En definitiva, es tracta d'un recurs i altres formes de treballar que fa que el nen es vegi com a competent i millora la seva motivació per llegir i escriure.
Enllaç de la pàgina: http://www.ieslosremedios.org/~josefina/dea/

Enllaç a l'entrevista:
Part1


Part 2


Parte 3



En la meva opinió, destaco de l'entrevista:
La explicació que es dóna sobre la dislexia
La referència que fa a que el millor sistema per aprendre és el individual, ja que no hi ha dos nens iguals.
El recurs que ens mostra i la seva filosofia: augmentar la competència del nen, millorar la seva autoestima i afavorir que al nen li agradi llegir.

Espero que us hagi estat d'utilitat.
M.José

Escriure i les seves dificultats

Hola,

He trobat a la pàgina web del Centre del Professorat “Luisa Revuelta” de Córdoba, pertanyent a la Consejería de Educación de la Junta de Andalucía; dins l'apartat de recursos un material en format power point sobre l'escriptura , les seves dificultats, detecció, classificació e intervenció, que em sembla interessant de compartir amb tots perquè en la meva opinió és clar, esquemàtic i concís.

Es tracta d'un material de formació on-line dins un espai virtual, el CEP AZAHAR, nascut el curs 2007/08 com a plataforma de teleformació de los CEPS de Cordoba. Els materials creats durants aquests anys són accessibles.

http://www.cepazahar.org/recursos/file.php/8/CD-Madurez/presentaciones/ud4-PRESENTACION.pps#256,1,Diapositiva

Espero que us sigui d'utilitat i us animo a consultar el següent enllaç més general, del CEP AZAHAR, amb tots els materials organitzats per diferents temàtiques on destaquen les relacionades amb les noves tecnologies aplicades a l'educació i la lectura i escriptura:

http://recursos.cepazahar.org/


Salutacions,
M.José

Consciència Fonològica. Enllaços

Hola!,

Us deixo dos enllaços interessants amb material sobre Consciència Fonològica.

1. Enllaç a un treball d'Enriqueta Garriga Ferriol,Psicopedagoga del CREDA i professora de la Universitat Ramon Llull, on s’ha analitzat el paper de la consciència fonològica en l’aprenentatge de la lectura. El treball consta d'una part on s’exposa un resum del què s’entén per consciència fonològica i el seu paper en l’aprenentatge de la lectura i un altre resum descrivint com els alumnes sords accedeixen a la lectura i com es pot desenvolupar la consciència fonològica quan la via acústica està alterada. S’analitzen diferents estudis que demostren que les representacions fonològiques no són exclusivament d’origen acústic-auditiu sinó també visual, de manera que en la fonologia d’accés al lèxic intervé la fonologia acústica i la lectura labial. A l'altre part del treball, s’aporta l’adaptació d’un programa per treballar i avaluar de forma sistemàtica la consciència fonològica amb tots els alumnes des dels tres als sis anys (de l’Etapa Infantil a primer de Cicle Inicial de Primària) i, especialment amb aquells que presenten dificultats en l’aprenentatge de la lectura en els processos d’accés al codi. El programa s'anomena"La consciència fonològica en els nens: un programa de classe" de M.J. Adams, B.R.Foorman, I. Lundberg i T.Beeler. Conté 170 pàgines amb vàries activitats seqüenciades per desenvolupar les diferents habilitats, una prova d’avaluació i diferents apèndixs amb recursos i materials per treballar-ho.
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/resums/egarriga.html


2. Enllaç a materials específics per alumnat amb NEE creats pels professionals de diferents CREDA :
http://www.xtec.es/dnee/jornada/material8.htm

http://www.xtec.cat/creda-lleida/materials.htm

Salutacions,

M.J

Breu reflexió sobre l'evolució històrica de les Dificultats d'Aprenentatge

Hola,

Aquesta entrada pretèn ser un petit resum clarificador i esquemàtic de la història de les Dificultats d'Aprenentatge(DA):

Les primeres aportacions en les DA apareixen a començaments del S.XIX i van evolucionant a a partir de diferents investigacions, podent realitzar una divisió en 4 grans fases: fonamentació, configuració, revisió crítica i situació actual; on es va donant una evolució d'algunes idees bàsiques: el concepte, el seu diagnòstic i les intervencions.

En la primera fase podem trobar la fonamentació teòrica inicial, on apareixen aportacions:
En l'àrea del llenguatge oral (Gall, Brocka, Wernicke)es van fer estudis sobre quines àrees del cervell estàven danyades.
En l'àrea del llenguatge escrit:HInshelwwod i Orton van desenvolupar mètodes per la reeducació en DA amb una base neurològica.
En el domini de les dificultats perceptives i motores(Goldstein, Strauss)es fan estudis sobre les alteracions perceptives, visuales i aduditives i es proposa una reeducació basada en activitats per la millora de la percepció

Dins la segona fase, una data important va ser el 1963, quan van ser reconegudes oficialment com una categoria de l'educació especial per descriure problemes acadèmics de baix rendiment. Les DA van passar de ser considerades només per metges i psicòlegs a ser considerades també per mestres i pares. Inicialment, en aquesta fase la reeducació es basava principalment en realitzar activitats per afavorir els processos psicològics bàsics: memòria, atenció i percepció; preparant-se uns materials organitzats de manera específica.

En la tercera fase, es posa en dubte la intervenció dirigida als processos psicològics bàsics i les intervencions anirien dirigides a ensenyar com aprendre, amb estratègies cognitives i metacognitives.

Actualment, s'enfoca la intervenció des de diferents enfocaments:constructivista, cognitiu i sociocultural.

Per últim, s'ha de tenir en compte que les DA tenen el seu sentit dins el context educatiu, on són detectades les dificultats dels alumnes i s'intervé per donar resposta.

M.José

Bibliografia consultada:

Miranda Casas, Ana (2002) Evaluación e Intervención Psicoeducativa en Dificultades de AprenDizaje. Pirámide. Madrid

Aprenem sobre Dislexia!

Hola!,

En aquesta entrada en primer lloc us defineixo el concepte de dislexia i en segon lloc us enllaço dos vídeos que m'han semblat molt interessants i pràctics sobre la Dislexia. Es van enregistrar en les Primeras Jornadas sobre Dislexia Ayúdales a aprender, organitzades per l'Associació Dislexia sense Barreres, amb la col·laboració de la Fundació Aprendre i la Federació Espanyola de Dislexia al juny del 2009. La conferència va ser donada per un psicòleg Héctor Meléndez i està titulada Enseñar sin palabras.

La conferència, segons ens diu el mateix Héctor Meléndez en el seu Bloc, vol aconseguir dos objectius:

1. Mostrar als assitents: mestres, estudiants de pedagogia i pares de nens amb dislexia, algunes de les tècniques d'estudi que es poden aplicar en una classe amb un alumne dislèxic.
2. Practicar les tècniques

Concepte de Dislexia: S'aplica a nens que manifesten dificultats en l'aprenentatge d’accés al lèxic, reconeixement de paraules o descodificació, és a dir tenen dificultats pel que fa a la lectura, en la velocitat i exactitud.

Bibliografia consultada:

Miranda Casas, Ana (2002) Evaluación e Intervención Psicoeducativa en Dificultades de AprenDizaje. Pirámide. Madrid

1a part


2a part

Aquests vídeos estan extrets del Bloc de Héctor Meléndez:

http://www.onlyways.net/?cat=29

En aquests vídeos d'una manera molt clara i amena deixa clar una sèrie d'aspectes relacionats amb la Dislexia:

• és un trastorn físic d'origen neurobiològico
• caracteritzada per dificultat per la lectura, escriptura, problemes d'orientació espaial i temporal, a vegades afecta al càlcul i lògica matemàtica i poden acompanyar poblemes motrius
• tenen el seu punt fort en la creativitat i originalitat
• els alumnes amb dislexia aprenen, però de forma diferent. Necessiten altres mètodes

I en la meva opinió vull afegir que és molt important la detecció, no només per començar un procés de intervenció adequat per cada cas sinó perquè l'autoestima del nen no es vegi afectada i pugui patir ansietat, depressió...

Espero que us hagi agradat i ho pogueu utilitzar si us cal

M.José

Aprenentatge cooperatiu a Educació Infantil

Hola!,

Buscant material per completar el meu aprenentatge sobre els continguts de l'assignatura he trobat una tesis doctoral sobre l'aprenentatge cooperatiu a E.Infantil: "Aprendizaje Cooperativo en Educación Infantil: un estudio comparado de las relaciones de Tutoría y Cooperación en el área de Educación Plástica" de Mª del Carmen de Cano Tornero. La recerca s'ha realitzat en un CEIP de Murcia l'any 2007.

L'enllaç és el següent:

http://www.tesisenxarxa.net/index.html

El treball m'ha semblat interessant per dos motius:

1. Perquè ens mostra com l'aprenentatge cooperatiu es pot utilitzar en qualsevol etapa educativa

2. La tesis té com objectiu mostrar les tècniques d'aprenentatge cooperatiu com una manera molt bona per prevenir la xenofobia i la desintegració social, arribant a una cohesió grupal a l'aula que afavoreix el clima i els aprenentatges, ja que la recerca es fa en una aula on hi han nens amb necessitats educatives especials i altres d'origen divers.

En aquesta tesis, penso que s'ha de destacar que ens mostra que:
- la interacció entre iguals permet compartir diferents punts de vista,ajuda mútua, compartir interessos i resolució de conflictes mitjançant el diàleg.
- la preparació del professorat en les tècniques d'aprenenentatge cooperatiu és fonamental per utilitzar-lo
- hi ha necessitat d'ensenyar als nens habilitats socials de comunicació per poder aprendre de forma cooperativa, ja que la societat actual no afavoreix que els nens tinguin moltes estones de contacte social amb els seus iguals perquè els nens fan joc individual a casa amb la play, la nintendo i davant la TV.
-és necessari una planificació i concrecció de les tasques de cadascú així com un seguiment per part del professor

En les pàgines 122-125 es poden llegir algunes conclusions a les que arriba una recerca sobre aprenentatge cooperatiu en un institut, que es mencionada per l'autora de la tesi, entre les quals m'ha cridat l'atenció que augmenta la disciplina, aspecte que vam comentar en una activitat a classe.

En les pàgines 281- 302 es pot llegir un exemple de com s'ha dut a terme l'aprenentatge cooperatiu pas a pas amb els nens d'Educació Infantil amb edats entre 3 i 4 anys.

En les pàgines 309-312 es troben les conclusions de la recerca on es destaca que l'aprenentatge cooperatiu dels nens és l'adequat a la seva edat des de l'observació-imitació, es dóna una millora en les seves interrelacions, en l'aprenentatge s'ha observat una millora en les activitats de cooperació.

Espero que us sembli interessant

M.José

Doneu-l'hi una ullada als enllaços!

Hola! Com estem?

En aquesta entrada us podeu trobar en primer lloc una breu reflexió sobre escola inclusiva i aprenentatge cooperatiu com un recurs metodològic possible per aconseguir-ho. i en segon lloc dos enllaços que he buscat i que ajuden un, d'una manera teòrica i l'altre, d'una altra pràctica a entendre una mica més l'aprenentatge cooperatiu.

Com hem comentat a classe l’escola inclusiva es caracteritza perquè tothom pot tenir un lloc per aprendre i conviure a l’escola, i els mestres han d’atendre a la mateixa aula alumnes diferents; diferents formes d’aprendre, diferents ritmes, diferents cultures...
S’han estudiat diferents estratègies inclusives per donar resposta a tot l’alumnat, entre elles trobem a Pere Pujolàs doctor en Pedagogia per la Universitat de Girona, coordinador del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat i també de la Xarxa Temàtica de Recerca sobre “Atenció a la Diversitat dels Alumnes en una Escola per a Tothom”, que defensa una escola inclusiva on poder aprendre junts, en una mateixa aula, alumnes amb diferents necessitats.

Una metodologia inclusiva per atendre a la diversitat i de la qual hem parlat a classe és l’aprenentatge cooperatiu, ja que es considera que tots els que formen part del grup (heterogeni)són necessaris i responsables de l’aprenentatge de tots considerant la diferencia com un valor. En aquest sentit Pere Pujolàs, destaca que en un grup cooperatiu es donen dos aspectes claus :
•Interdependència positiva, que es tradueix en que l’alumnat aprèn i fa que la resta de l’equip també aprengui, ja que un integrant aconsegueix el seu objectiu(aprendre) si l’altre també l’aconsegueix.
•Responsabilitat individual on tots els membres de l’equip són necessaris amb un rol complementari.

Ara be, ja fa temps que tothom parla d’aquesta metodologia però en el dia a dia de les aules es pot observar que costa de portar a la practica, a vegades s'ajunten taules i es diu que es treballa cooperativament, però, amb una distribució diferent de les taules no és suficient...

En la meva opinió, si es vol aplicar aquesta metodologia, en primer lloc s’han de superar aspectes directament relacionats amb el docent i les seves creences personals: inseguretat, poca formació, reticència als canvis... En segon lloc, un aspecte previ i necessari a la posada en practica és ensenyar a treballar de forma cooperativa, i un altre aspecte essencial a tenir en compte, és que s’ha de fer un entrenament en estratègies en habilitats socials, habilitats necessàries per treballar amb els altres, que no son innates.

A continuació, us presento els dos enllaços que he escollit, un teòric i l’altre pràctic (la WebQuest, un recurs d’aprenentatge cooperatiu), entre molts que es poden trobar a Internet.

L’enllaç teòric és a una pàgina del ICE Institut de Ciències de l’Educació, la ultima actualització va ser el 2005 (observem que ja fa temps que s’estudia i parla de l’aprenentatge cooperatiu), del GIAC, Grup d’interès en l’Aprenentatge Cooperatiu, format per un grup de professors de diverses universitats interessats a aprofundir sobre l'aplicació de l'aprenentatge cooperatiu.

http://giac.upc.es/PAG/giac_cat/giac_que_es.htm

En aquest enllaç trobem que és l’aprenentatge cooperatiu, en què es fonamenta, com és, els elements bàsics, el perquè i materials amb altres enllaços interessants a altres pagines sobre l’aprenentatge cooperatiu. Pel que fa als beneficis de l’aprenentatge cooperatiu, destaca i explica alguns dels què vam fer reflexió l'altre dia a classe:
• Promou la implicació activa
• Incrementa els nivells d’aprenentatge
• Redueix l’abandonament
• Promou l’aprenentatge independent
• Desenvolupament del raonament crític
• Desenvolupament de la capacitat de comunicació oral
• Prepara per ser ciutadans
• Prepara per al mon laboral

L'enllaç pràctic és a la pàgina de l’Associacio Catalana de la WebQuest, associació integrada per mestres interessats en l'aplicació pedagògica de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, principalment en l'àmbit de l'Educació Infantil, Primària i Secundària com una necessitat davant la nostra societat actual.

http://www.webquestcat.cat//

En aquesta pàgina vull destacar que es troba el recurs de la WebQuest per treballar cooperativament En la mateixa pagina la defineix com“una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.” En una WebQuest es fan grups amb els alumnes, dins de cada grup se lis dóna un rol diferent a cada alumne i han der realitzar una tasca de manera conjunta. Seguiran un procés, planificat per el professor, amb diferents fases on realitzaran activitats. Les tasques poden ser : preparar una sortida, confeccionar estudis estadístics, elaborar un material concret, explicar un tema, preparar una festa, dissenyar un projecte, preparar unes tècniques d'estudi, un crèdit de recerca, ...

Aquest enllaç l’he escollit perquè és un exemple d'aprenentatge cooperatiu, es pot aprendre com dissenyar una WebQuest, accedir a altres creades per mestres orientades a diferents àrees i nivells, llegir articles de investigació, accedir a experiències i també a altres enllaços: Blocs, pagines web com aula 21, xtec, eduteka...relacionats amb activitats cooperatives mitjançat la WebQuest... Però en la meva opinió, tot i que el disseny no és gaire complicat, s’ha de tenir en compte que per crear una WebQuest, com estratègia cooperativa per els alumnes, s’ha d’aprendre a fer-ho i ser un professional de l’educació.

Societat inclusiva o societat excepcionalment inclusiva

Hola a tots!
A classe de Dificultats en l'Aprenentatge, hem parlat sobre si la societat és inclusiva i el perquè l'escola ha d'anar en direcció a la inclusivitat.

He pensat que potser us sembla interessant aquest video sobre una entrevista a Pablo Pineda realitzada per Iñaki Gabilondo. Primera persona que amb Sindrome de Down, ha realitzat uns estudis universitaris i que fa poc ha estat actualitat per protagonitzar una pel·lícula, Yo también, on Pablo Pineda es veu identificat en les vivències del protagonista, segons ell mateix refereix, i que us animo a veure.

1 part entrevista:


2 part entrevista:


3 part entrevista:


Pablo Pineda en l'entrevista ens parla de molts punts que penso que són interessants a tenir en compte i comentar per aconseguir la inclusió. Un d'ells és la necessitat que els pares, els mestres i la societat en general no es mostri sobreproteccionista i tingui unes expectatives altes pel que fa a les persones amb alguna discapacitat. L'altre punt que crec important és la necessitat d'una actitud oberta cap a la diferència i una sensibilització i conscienciació que tots tenim dret a una vida completa on es pugui aprendre, treballar, gaudir del oci, tenir relacions socials...de manera normalitzada.

En la meva opinió la societat encara no accepta la diferència com un valor , ni es posen mitjans suficients per aconseguir la vida plena de tots els ciutadans, però anem en la direcció.

M.José