Concepte de Dificultats d'Aprenentatge

“Un alumne té necessitats educatives especials si, per qualsevol causa, té dificultats d’aprenentatge més grans que la resta d’alumnes, per accedir als aprenentatges que es determinen en el currículum que li correspon per la seva edat, de forma que requereix, per compensar les dificultats, adaptacions d’accés i/o adaptacions significatives en varies àrees del currículum”(MEC, 1992, p. 68)

“DA és un concepte general que es refereix a un grup heterogeni de trastorns que es manifesten per dificultats significatives en l’adquisició i ús del l’escolta, parla, escriptura, raonament o habilitats matemàtiques. Aquests trastorns són intrínsecs a l’individuo, suposant-se deguts a la disfunció del sistema nerviós central, i pot ocórrer al llarg del seu cicle vital. Poden existir juntament amb els DA, problemes conductuals d’autoregulació, percepció social e interacció social, per`o no constitueixen per ells mateixos una dificultat d’aprenentatge. Tot i que les DA poden ocórrer concomitantment amb altres condicions incapacitants ( per exemple, deficiència sensorial, retràs mental, trastorns emocionals greus) o amb influencies extrínseques (per exemple, diferencies culturals, instrucció inapropiada o insuficient), no són el resultat d’aquestes condicions o influencies” (National Joint Committee on Learning Disabilities, 1988)



Benvinguts!,

Em dic M.José i sóc estudiant de Psicopedagogia. He creat aquest Blog per iniciar un camí amb la intenció de compartir coneixements, experiències, idees, interrogants... pel que fa a les dificultats de l'aprenentatge dels alumnes i la seva possible i millor intervenció psicopedagógica a nivell d'aula en un centre educatiu.

Espero que sigui del vostre interés i us animo a participar.

Salutacions.

M.José

domingo, 18 de abril de 2010

Conductes inadaptades....El nen/a necessita un metge?, un psicòleg?, un psicopedagog?...

Hola, ja tenim clara la resposta?

El passat dijous vam veure a classe un vídeo sobre conductes inadaptades i vam debatre sobre quina intervenció necessita el nen/a amb aquesta problemàtica.

Vam consensuar, en primer lloc, que la medicació té un paper complementari al treball
psicopedagògic i psicoterapèutic, per reduir la impulsivitat, agressivitat i ansietat que generalment acompanya a les conductes inadaptades. En segon lloc, que la intervenció multidisciplinar és l'opció més adient, ja què des de cada àmbit professional es pot donar una resposta parcial que unida a altres respostes en fan una de global responent a les necessitats del nen. Però s'està fent i/o estem preparats per fer-ho?

En la meva opinió, anem en aquesta línea d'actuació, però encara estem molt "verds". La resposta conjunta des de diferents àmbits és la solució, ja que tindrem en compte el nostre cos, les alteracions dels neurotransmissors...(el metge), els nostres pensaments, sentiments i relació amb les conductes (el psicòleg) i detectar-ho, treball en xarxa entre tots, donar orientacions i fer-ne el seguiment a l'escola i a la família (el psicopedagog). Però és realment necessari el psicopedagog?

L'escola és un entorn on el nen passa moltes hores i aprén a relacionar-se socialment amb els iguals i amb adults. Moltes de les dificultats d'aprenentatge o conductuals són detectades pels mestres, realitzant el psicopedagog una avalació inicial i decidint una possible derivació juntament amb la família; a més, d'orientar el treball que es pugui fer amb el nen a l'escola i amb la família i realitzant-ne un seguiment.

En el següent enllaç de la Revista Educat, núm.3 , pàgina 10 i següents; l'article Afrontament de conductes disruptives en l'àmbit escolar de Noèlia Bueno, psicòloga i tutora del curs TDAH de PrisMa; fa referència a estratègies(conductuals i cognitives-conductual)per treballar amb els nens amb conductes disruptives a l'aula destacant la importància de treballar de manera conjunta amb la família i escola.
http://www.educat.cat/numeros/educat3.pdf

Saludos
M.José

No hay comentarios:

Publicar un comentario