Conductes inadaptades....El nen/a necessita un metge?, un psicòleg?, un psicopedagog?...

Hola, ja tenim clara la resposta?

El passat dijous vam veure a classe un vídeo sobre conductes inadaptades i vam debatre sobre quina intervenció necessita el nen/a amb aquesta problemàtica.

Vam consensuar, en primer lloc, que la medicació té un paper complementari al treball
psicopedagògic i psicoterapèutic, per reduir la impulsivitat, agressivitat i ansietat que generalment acompanya a les conductes inadaptades. En segon lloc, que la intervenció multidisciplinar és l'opció més adient, ja què des de cada àmbit professional es pot donar una resposta parcial que unida a altres respostes en fan una de global responent a les necessitats del nen. Però s'està fent i/o estem preparats per fer-ho?

En la meva opinió, anem en aquesta línea d'actuació, però encara estem molt "verds". La resposta conjunta des de diferents àmbits és la solució, ja que tindrem en compte el nostre cos, les alteracions dels neurotransmissors...(el metge), els nostres pensaments, sentiments i relació amb les conductes (el psicòleg) i detectar-ho, treball en xarxa entre tots, donar orientacions i fer-ne el seguiment a l'escola i a la família (el psicopedagog). Però és realment necessari el psicopedagog?

L'escola és un entorn on el nen passa moltes hores i aprén a relacionar-se socialment amb els iguals i amb adults. Moltes de les dificultats d'aprenentatge o conductuals són detectades pels mestres, realitzant el psicopedagog una avalació inicial i decidint una possible derivació juntament amb la família; a més, d'orientar el treball que es pugui fer amb el nen a l'escola i amb la família i realitzant-ne un seguiment.

En el següent enllaç de la Revista Educat, núm.3 , pàgina 10 i següents; l'article Afrontament de conductes disruptives en l'àmbit escolar de Noèlia Bueno, psicòloga i tutora del curs TDAH de PrisMa; fa referència a estratègies(conductuals i cognitives-conductual)per treballar amb els nens amb conductes disruptives a l'aula destacant la importància de treballar de manera conjunta amb la família i escola.
http://www.educat.cat/numeros/educat3.pdf

Saludos
M.José

TIC, TAC, WEB 2.0: WIKI, BLOG, WEBQUEST,....; ENTORNS VIRTUALS .... MILLOREN EL PROCÉS E-A?

Hola,

Ja fa uns dies a classe vam parlar sobre les Noves Tecnologies a l'aula,com un mitjà per la millora dels processos d'ensenyança-aprenentatge tradicionals i vam arribar a la conclusió de que no són la "panacea" sinó que es tracten d'un recurs més. No hem de mitificar les TIC, invertint tots els recursos que tinguem i pensar que resoldran tots els problemes educatius, ni tampoc pensar que afavoreixen la cultura del no esforç entre els alumnes; per exempler, pensar que copiaran el què trobin a Internet i ho presentaran com seu.

Davant la presència de les TIC en la nostra vida diària és un fet que l'escola no pot girar-s'hi d'esquena. El mestre ha de tenir en compte la seva introducció, tenint cura de donar-li un sentit pedagògic, i buscant extreure algunes de les seves potencialitats, com:

• interactivitat, que afavoreix que l'alumne construeixi el seu aprenentatge
• comunicació, facilitant l'aprenentatge cooperatiu
• flexibilitat, cada alumne pot seguir el seu ritme d'aprenentatge
• seguiment de l'activitat de l'alumne, el mestre pot seguir l'activitat de cada alumne amb facilitat i donant una retroacció quasi immediata

Però perquè hàgi un ús didàctic de les TIC , segons Pere Marquès Graells, Doctor de la Universitat Autònoma de Barcelona, expert en investigació en Tecnologia Educativa, és necessari:

1. Infraestructura:
En el centre docent: connexió a Internet, ordinadors suficients
El mestre, ordinador tan a casa com a l'escola per fer el seguiment dels alumnes
L'alumne: ordinador, ajudes de l'Estat, conexió amb l'escola
2. Competències dels alumnes
Competències digitals per buscar informació a la xarxa, usar les aplicacions Web 2.0
Competències socials de treball en èquip, respecte...
Altres competències com aprenentatge autònom, capacitat crítica, creativitat...
3. Formació i actitud favorable del professorat.
Competències digitals
Competències didàctiques
Actitud favorable cap a la integració de les TIC

Informació extreta de la pàgina:

http://peremarques.pangea.org/web20.htm


Per acabar, m'agradaria compartir amb vosaltres el següent enllaç a un Blog d'una professora de la Universitat de SEvilla que té com a línees de treball i investigació les TIC aplicades a l'educació i formació del professorat en TIC. En aquest Blog us animo a llegir una entrada amb una carta d'una alumna de 5è de Primària explicant la seva vivència de les TIC a l'aula.... Ja em direu què en penseu!
http://www.elordenadoreninfantil.blogspot.com/

Fins aviat,

M.José

Enllaços sobre Dificultats d'Aprenentatge

Hola,
Després d'un temps sense temps per res, torno a reprendre aquest Blog, amb ganes i amb uns enllaços
1.-La pàgina de la Fundación Aprender. Pàgina interessant perquè es centra en les Dificultats d'Aprenentatge i de manera general ens aproxima a la definició i explicació de cada dificultat (Dislexia, Trastorno de Déficit de Atención (TDAH) , Dislalia, Discalculia, etc.) , símptomes i alguna orientació.
La línea d'actuació de la Fundació està basada en sensibilitzar a la societat, crear i aplicar metodologies per reduir les dificultats,oferir recursos i oferir cursos amb col·laboració amb el Ministeri d'Educació.
Enllaç Fundación Aprender: http://www.fundacion-aprender.es/index.html#

2.-La pàgina Dificultades específicas de aprendizaje. Pàgina interessant pels seus tres apartats d'enllaços: a associacions arreu de l'Estat, a recursos educatius mitjançant la xarxa i a un apartat amb articles, vídeos, documents en general centrats en les dificultats específiques d'aprenentatge. En aquest apartat de documents no deixeu de veure l'Entrevista a Eduardo Herrera, logopeda i psicòleg clínic expert en el tema de la dislexia, ens parla sobre la dilexia(part 1 i 2 de l'entrevista) i un recurs la pizarra dinàmica (part 3 i 4 de l'entrevista. Recurs on es pot treballar perquè el nen aprengui a llegir utilitzant la ruta lèxica augmentant la velocitat de lectura i afavorint la seva motivació; i perquè aprengui a escriure mitjançant uns exercicis d'atenció, de lectura, de còpia diferida i de verificar com s'ha fet.
En definitiva, es tracta d'un recurs i altres formes de treballar que fa que el nen es vegi com a competent i millora la seva motivació per llegir i escriure.
Enllaç de la pàgina: http://www.ieslosremedios.org/~josefina/dea/

Enllaç a l'entrevista:
Part1


Part 2


Parte 3



En la meva opinió, destaco de l'entrevista:
La explicació que es dóna sobre la dislexia
La referència que fa a que el millor sistema per aprendre és el individual, ja que no hi ha dos nens iguals.
El recurs que ens mostra i la seva filosofia: augmentar la competència del nen, millorar la seva autoestima i afavorir que al nen li agradi llegir.

Espero que us hagi estat d'utilitat.
M.José