martes, 30 de marzo de 2010
Escriure i les seves dificultats
He trobat a la pàgina web del Centre del Professorat “Luisa Revuelta” de Córdoba, pertanyent a la Consejería de Educación de la Junta de Andalucía; dins l'apartat de recursos un material en format power point sobre l'escriptura , les seves dificultats, detecció, classificació e intervenció, que em sembla interessant de compartir amb tots perquè en la meva opinió és clar, esquemàtic i concís.
Es tracta d'un material de formació on-line dins un espai virtual, el CEP AZAHAR, nascut el curs 2007/08 com a plataforma de teleformació de los CEPS de Cordoba. Els materials creats durants aquests anys són accessibles.
http://www.cepazahar.org/recursos/file.php/8/CD-Madurez/presentaciones/ud4-PRESENTACION.pps#256,1,Diapositiva
Espero que us sigui d'utilitat i us animo a consultar el següent enllaç més general, del CEP AZAHAR, amb tots els materials organitzats per diferents temàtiques on destaquen les relacionades amb les noves tecnologies aplicades a l'educació i la lectura i escriptura:
http://recursos.cepazahar.org/
Salutacions,
M.José
sábado, 13 de marzo de 2010
Consciència Fonològica. Enllaços
Us deixo dos enllaços interessants amb material sobre Consciència Fonològica.
1. Enllaç a un treball d'Enriqueta Garriga Ferriol,Psicopedagoga del CREDA i professora de la Universitat Ramon Llull, on s’ha analitzat el paper de la consciència fonològica en l’aprenentatge de la lectura. El treball consta d'una part on s’exposa un resum del què s’entén per consciència fonològica i el seu paper en l’aprenentatge de la lectura i un altre resum descrivint com els alumnes sords accedeixen a la lectura i com es pot desenvolupar la consciència fonològica quan la via acústica està alterada. S’analitzen diferents estudis que demostren que les representacions fonològiques no són exclusivament d’origen acústic-auditiu sinó també visual, de manera que en la fonologia d’accés al lèxic intervé la fonologia acústica i la lectura labial. A l'altre part del treball, s’aporta l’adaptació d’un programa per treballar i avaluar de forma sistemàtica la consciència fonològica amb tots els alumnes des dels tres als sis anys (de l’Etapa Infantil a primer de Cicle Inicial de Primària) i, especialment amb aquells que presenten dificultats en l’aprenentatge de la lectura en els processos d’accés al codi. El programa s'anomena"La consciència fonològica en els nens: un programa de classe" de M.J. Adams, B.R.Foorman, I. Lundberg i T.Beeler. Conté 170 pàgines amb vàries activitats seqüenciades per desenvolupar les diferents habilitats, una prova d’avaluació i diferents apèndixs amb recursos i materials per treballar-ho.
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/resums/egarriga.html
2. Enllaç a materials específics per alumnat amb NEE creats pels professionals de diferents CREDA :
http://www.xtec.es/dnee/jornada/material8.htm
http://www.xtec.cat/creda-lleida/materials.htm
Salutacions,
M.J
viernes, 5 de marzo de 2010
Breu reflexió sobre l'evolució històrica de les Dificultats d'Aprenentatge
Hola,
Aquesta entrada pretèn ser un petit resum clarificador i esquemàtic de la història de les Dificultats d'Aprenentatge(DA):
Les primeres aportacions en les DA apareixen a començaments del S.XIX i van evolucionant a a partir de diferents investigacions, podent realitzar una divisió en 4 grans fases: fonamentació, configuració, revisió crítica i situació actual; on es va donant una evolució d'algunes idees bàsiques: el concepte, el seu diagnòstic i les intervencions.
En la primera fase podem trobar la fonamentació teòrica inicial, on apareixen aportacions:
En l'àrea del llenguatge oral (Gall, Brocka, Wernicke)es van fer estudis sobre quines àrees del cervell estàven danyades.
En l'àrea del llenguatge escrit:HInshelwwod i Orton van desenvolupar mètodes per la reeducació en DA amb una base neurològica.
En el domini de les dificultats perceptives i motores(Goldstein, Strauss)es fan estudis sobre les alteracions perceptives, visuales i aduditives i es proposa una reeducació basada en activitats per la millora de la percepció
Dins la segona fase, una data important va ser el 1963, quan van ser reconegudes oficialment com una categoria de l'educació especial per descriure problemes acadèmics de baix rendiment. Les DA van passar de ser considerades només per metges i psicòlegs a ser considerades també per mestres i pares. Inicialment, en aquesta fase la reeducació es basava principalment en realitzar activitats per afavorir els processos psicològics bàsics: memòria, atenció i percepció; preparant-se uns materials organitzats de manera específica.
En la tercera fase, es posa en dubte la intervenció dirigida als processos psicològics bàsics i les intervencions anirien dirigides a ensenyar com aprendre, amb estratègies cognitives i metacognitives.
Actualment, s'enfoca la intervenció des de diferents enfocaments:constructivista, cognitiu i sociocultural.
Per últim, s'ha de tenir en compte que les DA tenen el seu sentit dins el context educatiu, on són detectades les dificultats dels alumnes i s'intervé per donar resposta.
M.José
Bibliografia consultada:
Miranda Casas, Ana (2002) Evaluación e Intervención Psicoeducativa en Dificultades de AprenDizaje. Pirámide. Madrid