Hola a tots!
A classe de Dificultats en l'Aprenentatge, hem parlat sobre si la societat és inclusiva i el perquè l'escola ha d'anar en direcció a la inclusivitat.
He pensat que potser us sembla interessant aquest video sobre una entrevista a Pablo Pineda realitzada per Iñaki Gabilondo. Primera persona que amb Sindrome de Down, ha realitzat uns estudis universitaris i que fa poc ha estat actualitat per protagonitzar una pel·lícula, Yo también, on Pablo Pineda es veu identificat en les vivències del protagonista, segons ell mateix refereix, i que us animo a veure.
1 part entrevista:
2 part entrevista:
3 part entrevista:
Pablo Pineda en l'entrevista ens parla de molts punts que penso que són interessants a tenir en compte i comentar per aconseguir la inclusió. Un d'ells és la necessitat que els pares, els mestres i la societat en general no es mostri sobreproteccionista i tingui unes expectatives altes pel que fa a les persones amb alguna discapacitat. L'altre punt que crec important és la necessitat d'una actitud oberta cap a la diferència i una sensibilització i conscienciació que tots tenim dret a una vida completa on es pugui aprendre, treballar, gaudir del oci, tenir relacions socials...de manera normalitzada.
En la meva opinió la societat encara no accepta la diferència com un valor , ni es posen mitjans suficients per aconseguir la vida plena de tots els ciutadans, però anem en la direcció.
M.José
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Hola M. José!
ResponderEliminarL'entrevista a Pablo Pineda és molt interessant. M'agradaria destacar una cosa que ell comenta que la considero molt important. Diu que tota persona amb Síndrome de Down, si se l'educa, pot arribar on ell ha arribat. En el seu cas, ha pogut aconseguir tot el que té, gràcies a què el seu context social (família, amics i professors) l'ha tractat com una persona sense cap mena de dificultat, recolzant-lo, exigint-li i demanant-li el mateix que a la resta de nens, sense sentir cap mena de compassió per ell. En Pablo Pineda els hi està molt agraït, ja que si no hagués tingut l'estimulació que ha rebut del seu entorn, no hagués pogut arribar on ara és.
Bones M.José!
ResponderEliminarEstic d'acord amb el que comentés en la teva reflexió, sovint pares i mestres d'aquests alumnes es mostren sobreprotectors amb els seus fills, crec que la raó d'aquest comportament recau en oferir protecció als infants, tot i així és una visió errònia. Crec que hem de promoure l'autonomia d'aquests alumnes, i tot i ser redundant, creure i potenciar les capacitats dels discapacitats.
El cas d'aquest noi resulta especialment interessant. De vegades s'ha posat en dubte que realment hagi aconseguit la seva titulació universitària de manera "efectiva".
ResponderEliminarEn tot cas demostra clarament que amb suports necessaris no cal establir límits d'entrada.
JDVC
Hola M.José!
ResponderEliminarTambé s'hauría de tindre que no tota persona o noi/a amb S.Down té el mateix nivell intelectual. Tothom som diferents,amb diferents CI, i amb diferents maneres de fer ús d'aquesta intel·ligència.Hi ha molts casos que,tot i haver estat tractats com a persones sense dificultats, hi ha una cosa molt evident i es que un CI baix, un nen amb un grau d'afectació molt alt, no poden arribar als sorprenents resultats obtinguts que en Pablo.
Si es clar que poden arribar molt lluny, pero el cas d'en PAblo es un cas excepcional y no sempre un entorn favorable és sinónim de resultats acadèmics com és el de l'exemple.
En tot cas, sempre queden recursos que poden afavorir molts als nens y que com diu la Montse, recolzant-los en ser persones autónomes y sense sobreprotecció, poden arribar a ser més que cualsevol altre persona amb més capacitat.